Tot comença amb la història de Candy. Després d’haver perdut una persona estimada, la Candy va viure un llarg període de dolor i depressió. Amb el temps, va a passar a sentir agraïment pel temps que havien compartit i, eventualment, va trobar claror a través d’haver rumiat tant sobre la mort. Tot i així, no resultava tan fàcil mantenir aquesta postura vital. És fàcil deixar-se atrapar pel dia a dia i oblidar el que realment té importància. Volia trobar quelcom que li fes recordar diàriament aquesta reflexió i, alhora, esbrinar què era important per la gent del seu voltant. Fil per randa i després de rebre el permís, va pintar el costat d’una casa abandonada al seu barri de Nova Orleans amb pintura de pissarra. Amb l’ajut de plantilles, va desplegar una graella que replicava el principi d’una frase: “Before I die I want to_____” – “Abans de morir vull____”. Qualsevol que passés pel costat de la paret-pissarra podia agafar un tros de guix, reflexionar un moment, i compartir les seves aspiracions a l’espai públic. Era un experiment i Candy no sabia què esperar. L’endemà, la paret va aparèixer plena: “cantar per milions”, “plantar un arbre”, “tenir-la entre els braços un cop més”, “menjar més de tot”, “ser jo mateix”… Les respostes de la gent van fer-li riure i plorar. La van consolar durant els moments més difícils. Va arribar a comprendre els seus veïns de maneres noves i il·lustradores, i la paret li recordava que ni estava pas sola en el procés de trobar-li sentit a la seva vida. Volem compartir l’esperit de la iniciativa Before I Die a Barcelona per ajudar-nos a tenir present allò que dona sentit a les nostres vides. www.beforeidie.cc
